POLSERES ROGES: EL RACÓ DEL CARAGOL

HORT ESCOLAR

¿ QUE ES RECICICLAR ?

Reciclar es el proceso mediante el cual productos de desecho son nuevamente utilizados, también es el proceso donde materiales de desperdicio son recolectados y transformados en nuevos materiales que pueden ser utilizados o vendidos.

*Separa el papel, aluminio, plástico, vidrio y materia orgánica para ser reutilizados.

*Ahorra recursos.

*Diminuir la contaminación.

*Ahorra energía.

¿QUE ES REDUCIR?

Reducir es muy importante ya que tiene el efecto más directo y amplio en la reducción de los daños al medio ambiente y consiste en dos partes:

*Comprar menos.

*Utilizar menos recursos.

¿ QUE ES REUTILIZAR ?

Reutilizar significa alargar la vida de cada producto desde cuando se fabrica hasta cuando se tira.

Por ejemplo: Una botella de refresco se puede usar para hacer una maraca.

Reutilizar también incluye la compra de productos de segunda mano, ya que esto hace útil los productos y a la vez implica una reducción de consumo de productos de segunda mano.

¡ VIVE EN UN MUNDO MÁS

LIMPIO!

SEMBRES I SEMENTERS

A l’hort, hi ha plantes que se sembren en el seu emplaçament definitiu i unes altres que és millor fer-les créixer una mica abans de plantar-les en un sementer.

Podeu veure-ho al quadre que hi ha al peu de la pàgina.

Els motius poden ser diversos:

-Eviten la competència de les males herbes en el moment que la planta germina.

-Eviten que se les mengi algun animal, especialment els llimacs i els caragols.

-En poden avançar la sembra si ho fem en un lloc protegit de fred.

-En podem seleccionar i només trasplantar les que creixen més vigoroses.

-Tenim un control més efectiu sobre les plàntules.

Hi ha plantes que no toleren gaire ser trasplantades , unes altres que resulten avantatjós fer-ne planter i després mudar-les a un altre

lloc d’altres que admeten totes dues opcions.

El fet de decantar-se per l’una o per l’altra dependrà de la climatologia, del grau d’afectació respecte a certes plagues etc.

Un cop tenim les llavors, és important mantenir-les en bones condicions perquè mantinguin una bona capacitat germinativa.

No totes les llavors duren el mateix temps. N’hi ha algunes, com ara la ceba, que només es poden guardar durant un any.

Unes altres, com ara les albergínies, els cogombres o l’api, mantenen una bona capacitat germinativa al cap de cinc anys.

El primer aspecte important que cal tenir en compte és que les llavors han de ser ven seques.

Si són humides, poden desenvolupar fongs, que les faran malbé.

Una manera d’assecar-les del tot és fer-ho damunt d’un sedàs, ja que aquest estri permet que hi circuli l’aire. Sempre s’ha de fer en un lloc ventilat i a l’ombra. Mai no posarem les llavors a assecar al sol.

Un cop seques, el millor que es pot fer és posar-les dins de pots de vidre, perquè així en controlarem fàcilment l’estat en què es troben.

Convé que la humitat relativa siga baixa. Podem posar dins un sequet amb gel de sílice o bé un tros de guix.

També és important mantenir els pots en un indret fresc. La nevera és el lloc ideal.

Algunes llavors con les lleguminoses( faves, pèsols i mongetes), es veuen atacades PEL CORC AMB CERTA FACILITAT. Per evitar que porten cous de corc, que ens malmetrien tot el pot, podem posar-les al congelador uns quants dies dins d’un pot de vidre tancat per evitar-ne condensacions. Per fer-ho, mes fàcil que la llavor estiga ben seca en el moment de congelar-la.

Gestionar bé la biodiversitat de l’hort esdevé un punt clau per obtenir l’èxit en la mostra tasca.

Hi ha dos aspectes bàsics per aconseguir un bon equilibri a l’hort.

1- Introduir-hi el màxim nombre possible d’espècies diferents. Es pot aconseguir de moltes maneres:

· Plantar un gran diversitat d’espècies ( enciams, pastanagues, cebes, etc. ) i introduir unes altes menys comuns com les colraves, els apinaps, el fonoll, etc.

· Sembrar-hi unes quantes varietats distintes de la mateixa espècie,( enciams de fulla de roure, romà, meravella, francès, etc. )

· Posar flors entre les plantes d’horta. (clavells de moro, pensaments, calèndules, et.

· Sembrar plantes aromàtiques i medicinals al voltant de l’hort.

· Afavorir-hi presencia d’animals proporcionant-los refugi.

· Fer tanques verdes amb espècies d’arbrers i d’arbustos diferents.

2- Hi ha d’haver espècies que compleixen les diferents funcions que calen en un hort. Dins de l’hort els organismes que hi viuen tenen tasques diferents, com ara: proporcionar aliment i/o refugi als depredadors, protegir-ne el sòl, augmentant la fertilitat, degradar restes orgàniques , produir aliments, donar ombra, etc.

Si durant l’hivern els depredador no troben refugi ni aliment, se n’aniran, es bo instal·lar menjadores per a ocells o pedres perquè s’hi amaguen les sargantanes.

Es interessant que hi hague més d’una planta en flor en cada època per atraure pol·linitzadors.

Les associacions de plantes poden presentar avantatges per diversos motius.

· Juntes aprofiten millor els nutrients del sòl. És bo associar vegetals amb sistemes radiculars diferents; L’api te una forta arrel i les cebes més superficial.

· Juntes aprofiten millor la llum i poden crear microclimes. Les bajoques que creixen verticalment es poden associar amb les carabasses que creixen horitzontalment. S’aprofita la llum del sol i impedeixen que germinen les males herbes en el terreny.

· Algunes plantes excreten substancies per les arrels que uns altres vegetals poden aprofitat. Les lleguminoses, alliberen nitrogen el qual el poden aprofitar altres plantes que hi ha al costat.

· La protecció davant les plagues i malalties. Es coneguda l’associació de la pastanaga amb el porro, també l’all contra malalties produïdes per fongs, com ara l’oïdi de la maduixera .

· Hi Ha vegetals que es poden sembrar per servir de suport a uns altres, com ara el blat de moro, que es planta juntament amb les mongetes perca s’enfilen per la seva canya.

· Les plantes que tenen flors atrauen els insectes i milloren la pol·linització d’hortalisses. És el cas dels carabassons, els melons, les síndries i els cogombres.

· Associar cultius de diferents velocitats de creixement; els raves es desenvolupen molt ràpidament, mentre que les pastanagues ho fan més poc a poc, els raves germinen primer i eviten que ixquen males herbes ,mentre les pastanagues acaben de germinar.

ASSOCICIONS FAVORABLES I DESFAVORABLES D’ALGUNS DELS CONREUS D’HORTA.

CULTIU	ASSOCIACIÓ FAVORABLE	ASSOCIACIÓ DESFAVORABLE
Albergínia	Mongeta , bajoca
All	Pastanaga, cogombre, maduixera, ceba, porro i tomaquera	Col i mongeta o bajoca
Api	Col, espinac, mongeta, porro, pèsol i tomaquera
Carabassó	Mongeta o bajoca, i ceba	Cogombre
Ceba	All, pastanaga, cogombre, enciam i tomaquera	Col, mongeta, porro i pèsol
Cogombre	Api, col, espinac i bajoquera de mata alta.	Nap
Col	Remolatxa, pastanaga, api, cogombre, espinac, bajoca, pèsol, enciam, i tomaquera	All, ceba, bròquil,coliflor, col de Brussel·les, col llombarda, i col xinesa.
Enciam	Remolatxa, cogombres, espinac, bajoca, pèsol nap i tomaquera	Api, julivert.
Espinac	Api, col, maduixera, mongeta, pèsol, nap i enciam	Remolatxa.
Fava	Espinac, enciam i pataca
Bajoca de mata alta	Remolatxa, api, cogombre, espinac i enciam.	Tomaquera.
Bajoca de mata baixa	Remolatxa, api, col, cogombre, maduixera, pèsol, pataca, nap i tomaquera	Bajoca de mata alta, ceba i porro
Pastanaga	All, col, ceba, porro,pèsol, nap, enciam i tomaquera	Menta
Pebrot	Alfàbega
Pèsol	Pastanaga, api, col, espinac, nap i enciam.	Bajoca, ceba, porro i tomaquera
Remolatxa	Bajoca, ceba i col	Espinac
Tomaquera	Pastanaga, api, col, espinac, bajoca de mata baixa, ceba, julivert, porro i enciam	Remolatxa i pèsol.

CLASSIFICACIÓ DELS CULTIUS SEGONS LES SEVES DEMANDES DE NUTRIENTS.

Plantes poc exigents en nutrients	Plantes exigents en nutrients	Plantes que enriqueixen el sòl
Enciams. Cebes Escaroles Naps Alls Raves *Espinacs	Tomates Pebrots/pebreres Albergínies pataques Carabassons Cogombres Melons Síndries Pastanagues Remolatxes Cols Bròquils Bledes Api	Faves Pèsols *Bajoques