EL TEATRE A L'ESCOLA

EL TEATRE AFARORIDOR DE LA LLENGUA ORAL

Un dels problemes que ens hem trobat sempre en el  que fa a l’ús de la llengua és el decebedor resultat obtingut que constatem quan eixim fora de l’àmbit de l’aula- de vegades fins i tot dins-, al pati o al carrer; sembla que tota la feina feta amb els alumnes desapareix com si d’un encanteri es tractara.

Per intentar solucionar aquest problema, hem de buscar tots els mètodes que proporcionen una interacció constant entre els alumnes alb la llengua. Una possibilitat que porta a uns resultats molt positius és introduir de manera regular l’activitat teatral dintre de l’aula. El teatre, amb totes les seves variants( joc dramàtic, improvisació, teatre llegit...) esdevé una eina per a la formació integral de l’alumne així com de l’aprenentatge i adquisició de la llengua.

Si tenim en compte el procés evolutiu dels xiquets/etes veiem que la imitació -base de les activitats teatrals- apareix ben aviat.  Els xiquets/etes observen com actua l’adult: primer imita amb el model present, però cap als dos anys ja és capaç d’imitar sense tenir la referència al davant, cosa que fa que s’encamina cap al joc simbòlic. Amb aquest fa un pas més: no imita, sinó que modifica i transforma la realitat, segons les seves necessitats i els seus desigs. Assaja la integració a la societat adulta, comença a dominar les regles de la llengua, imita el parlar dels adults, les estructures de la llengua, comença a adonar-se dels nivells de llenguatge (quan va de compres observa el tracte que tenen els pares  i el botiguer, com s’usen els verb s, quines expressions de cortesia es fan servir, etc. ) Cal que a l’escola aprofitem aquesta necessitat de representar el món i introduïm les activitats de teatre a l’aula que tinguen, entre altres objectius, el domini del llenguatge com a mitja, de coneixement i de comunicació alhora.

 Per què ajuda el teatre a l’ús de la llengua?

 Perquè es una activitat lúdica

Com a tal la interpreten els alumnes, saben que el teatre es un joc, on s’han d’acceptar una regles, però que els dona u maple marge de maniobra. Hi ha moltes maneres de representar un personatge i l’alumne busca la manera que a ell li va millor, amb la que s’hi troba mes a gust i ho fa mitjançant gestos però també jugant amb la veu. L’actor s’expressa i es diverteix al mateix temps.

Perquè ajuda a prendre a escoltar

Sovint als nostres escolars els costa escoltar, es distrauen fàcilment, els expliquen coses que a ells no els interessen... Quan els alumnes fan teatre han de tenir i tenen molt present que han d’estar atents al diàleg. Normalment en primària els textos són molt àgils i els personatges van intervenint amb fluïdesa. 

Es aquesta una de les qüestions per les quals els xiquets/etes han d’estar molt atents, han d’intervenir amb el ritme i l’expressió adequada. També si es vol continuar un diàleg improvisat no por ser que l’alumnat només estiga pendent del que diu, sinó que na d’estar molt atent a que li diuen. Una actitud que haurien de conservar en qualsevol conversa espontània.

Perquè reforça la memòria

Quan es tracta de treballar un text teatral, no hem d’oblidar la importància que hi té la memorització. L’alumne memoritza un seguit de frases, de vegades moltes que desprès haurà de reproduir , un conjunt d’oracions ben estructurades, amb un vocabulari correcte i divers, amb expressions i frases fetes que actualment van quedant oblidades i que l’alumne aprèn, recorda i reprodueix moltes vegades de manera espontània. Nomes de pensar amb con s’exercita la memòria aprenent un paper més o menys llarg, el fer teatre ja es podria considerar com a molt positiu.

Perquè és desinhibidor

Els xiquets/es trenquen alguns prejudicis que constarien d’eliminar amb altes mètodes. Tot i que des de bon començament els és difícil trencar el gel, de mica en mica ho van fent, fins a aconseguir, en la majoria dels casos, canvis for,a espectaculars en la conducta de cadascun d’ells. Per alguns xiquets parlar en públic, encara que el públic són  el seus companys , parlar en veu alta davant de tots els costa . 

El fet de ficar-se a la pell del personatge fa que es formi com un escut protector del sentit del ridícul i per extensió de la vergonya: qui parta, aquí diu aquestes coses, qui actua d’aquesta u altra manera, qui s’abraça aquest noi no sóc jo sinó el personatge al qual representa. Es important que l’alumne s’adona que quan el públic riu, calla, crida o xiula no ho fa dirigint-se a l’actor sinó al personatge que interpreta.

Perquè enriqueix el vocabulari de l’alumne.

Tal com he explicat quan llegim texos teatrals adequats a alumnes de primària ens adonem que es tracta de textos força ben escrits. Amb un vocabulari ric, però viu, variat i sovint amb expressions divertides. 

No cal dir que axó fa que als alumnes, al cap d’un temps de contacte amb aquest model de llengua, s’hi hagin familiaritzat bastant: en coneixen l’estructura i el significat, el context con l’han d’usar i l’incorporen a la seva parla.