CALENDARI

dimecres, 13 de novembre del 2013

EL BIG-BANG

Sóc Yanira , de 6B HE BUSCAT INFORMACIÓ SOBRE EL BIG BANG


 LA TEORÍA DEL BIG BANG Y EL ORIGEN DEL UNIVERSO

La teoria del Big Bang y el origen del UniversoEl Big Bang, literalmente gran estallido, constituye el momento en que de la "nada" emerge toda la materia, es decir, el origen del Universo. La materia, hasta ese momento, es un punto de densidad infinita, que en un momento dado "explota" generando la expansión de la materia en todas las direcciones y creando lo que conocemos como nuestro Universo.

Inmediatamente después del momento de la "explosión", cada partícula de materia comenzó a alejarse muy rápidamente una de otra, de la misma manera que al inflar un globo éste va ocupando más espacio expandiendo su superficie. Los físicos teóricos han logrado reconstruir esta cronología de los hechos a partir de un 1/100 de segundo después del Big Bang. La materia lanzada en todas las direcciones por la explosión primordial está constituida exclusivamente por partículas elementales: Electrones, Positrones, Mesones, Bariones, Neutrinos, Fotones y un largo etcétera hasta más de 89 partículas conocidas hoy en día.

En 1948 el físico ruso nacionalizado estadounidense George Gamow modificó la teoría de Lemaître del núcleo primordial. Gamow planteó que el Universo se creó en una explosión gigantesca y que los diversos elementos que hoy se observan se produjeron durante los primeros minutos después de la Gran Explosión o Big Bang, cuando la temperatura extremadamente alta y la densidad del Universo fusionaron partículas subatómicas en los elementos químicos.

Cálculos más recientes indican que el hidrógeno y el helio habrían sido los productos primarios del Big Bang, y los elementos más pesados se produjeron más tarde, dentro de las estrellas. Sin embargo, la teoría de Gamow proporciona una base para la comprensión de los primeros estadios del Universo y su posterior evolución. A causa de su elevadísima densidad, la materia existente en los primeros momentos del Universo se expandió con rapidez. Al expandirse, el helio y el hidrógeno se enfriaron y se condensaron en estrellas y en galaxias. Esto explica la expansión del Universo y la base física de la ley de Hubble.

Según se expandía el Universo, la radiación residual del Big Bang continuó enfriándose, hasta llegar a una temperatura de unos 3 K (-270 °C). Estos vestigios de radiación de fondo de microondas fueron detectados por los radioastrónomos en 1965, proporcionando así lo que la mayoría de los astrónomos consideran la confirmación de la teoría del Big Bang.

Uno de los grandes problemas científicos sin resolver en el modelo del Universo en expansión es si el Universo es abierto o cerrado (esto es, si se expandirá indefinidamente o se volverá a contraer).
Big Bang
Un intento de resolver este problema es determinar si la densidad media de la materia en el Universo es mayor que el valor crítico en el modelo de Friedmann. La masa de una galaxia se puede medir observando el movimiento de sus estrellas; multiplicando la masa de cada galaxia por el número de galaxias se ve que la densidad es sólo del 5 al 10% del valor crítico. La masa de un cúmulo de galaxias se puede determinar de forma análoga, midiendo el movimiento de las galaxias que contiene. Al multiplicar esta masa por el número de cúmulos de galaxias se obtiene una densidad mucho mayor, que se aproxima al límite crítico que indicaría que el Universo está cerrado.

La diferencia entre estos dos métodos sugiere la presencia de materia invisible, la llamada materia oscura, dentro de cada cúmulo pero fuera de las galaxias visibles. Hasta que se comprenda el fenómeno de la masa oculta, este método de determinar el destino del Universo será poco convincente.

Muchos de los trabajos habituales en cosmología teórica se centran en desarrollar una mejor comprensión de los procesos que deben haber dado lugar al Big Bang. La teoría inflacionaria, formulada en la década de 1980, resuelve dificultades importantes en el planteamiento original de Gamow al incorporar avances recientes en la física de las partículas elementales. Estas teorías también han conducido a especulaciones tan osadas como la posibilidad de una infinidad de universos producidos de acuerdo con el modelo inflacionario.

Sin embargo, la mayoría de los cosmólogos se preocupa más de localizar el paradero de la materia oscura, mientras que una minoría, encabezada por el sueco Hannes Alfvén, premio Nobel de Física, mantienen la idea de que no sólo la gravedad sino también los fenómenos del plasma, tienen la clave para comprender la estructura y la evolución del Universo.

dimecres, 6 de novembre del 2013

EL SISTEMA SOLAR

FIXAT AMB ATENCIÓ.
DESPRÈS HAS DE CONTESTAR A LES SEGÜENTS PREGUNTES. 1- QUÈ SON LES ESTELES? 2- QUÈ ÉS UNA GALÀXIA? COM S'ANOMENA LA NOSTRA GALÀXIA I QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ? 3- FES UNA ENUMERACIÓ I EXPLICACIÓ DELS COSSOS DE DIMENSIONS MENUDES. 4- BUSCA INFORMACIÓ SOBRE EL NOSTRE PLANETA.

CIRCUNFERENCIA I CÍRCULO


dilluns, 21 d’octubre del 2013

SINÓNMOS Y ANTÓNIMOS

CADA UNO DE LOS EQUIPOS DE LA CLASE BUSCAMOS SINÓNIMOS O ANTÓNIMOS
EN LOS CAPÍTULOS LEIDOS DE LA HISTORIA INTERMINABLE.



HISTORIA INTERMINABLE

SINÓNIMOS Y ANTÓNIMOS

EQUIPO 1
ANTÓNIMOS
*Hombre- Mujer
*Nadie-Todos
*Difíciles-Fáciles
*Callar-Hablar
*Niño-Adulto
*Grande-Pequeño
*No-Si
*Cumplir-Incumplir
*Aceptar-Inaceptar
*Verdad-Mentira
*Posible-Imposible
*Seriamente-Alegremente
*Desconocido-Conocido





EQUIPO Nº 2

*Brillaban-deslumbraban

*Mucho-bastante

*Tamaño-estatura

*Variado-diferente

*Pequeño-diminuto

*Ardían-quemaban

*Sobre-encima

*Sujetaban-aguantaban

*Luchas-batallas

*Redondos-circulares



EQUIPO Nº 3

ANTÓNIMOS:
·                  Gruesos  - Finos
·                  Pequeño – Grande
·                  Abajo – Arriba
·                  Tarde – Pronto
·                  Divertirse – Aburrirse
·                  Complicada – Fácil
·                  Extrañas – Normales
·                  Más – Menos
·                  Primero – Último
·                  Bien – Mal
·                  Ruido – Silencio
·                  Alegró – Entristeció
·                  Comenzaría – Acabaría
·                  Ancho – Estrecho
·                  Llena – Vacía
·                  Sabias – Tontas
·                  Falsa – Verdadera
·                  Naturalmente – Artificialmente
·                  Sol – Luna
·                  Abrían – Cerraban


Equipo nº 4

ANTÓNIMOS
*Encendieron-Apagaron.
*Ayer-Hoy.
*Mañana-Tarde.
*Si-No.
*Posible-Imposible.
*Bueno-Malo.
*Poco-Mucho.
*Pregunto-Respondió.
*Ascender-Descender.
*Llena-Vacía.
*Diminutas-Grandes.
*Bajaban-Subían.
*Baja-Alta.
*Suelo-Techo.
*Largo-Corto.
*Nadie-Todos.
*Enferma-Sana.
*Antes-Después.
*Estrecha-Ancha.











 Equipo numero 5

Antónimos:

Todos-Nadie
Bien-Mal
Hacia tiempo-Recientemente
Mas-Menos
Parecidos-Distintos
Montaña-Agujero
Interior-Exterior
Fantasía-realidad
Grande-Pequeño
Levantarse-Sentarse
Bosque-Desierto
Llegó-Se fue
Vivian-Morían
Fuego-Agua
Interminable-Terminable












SINONIMOS DEL EQUIPO Nº 6
Encender—Prender
Fuego—Llama
Pequeño—Enano—Diminuto
Reflexionó—Pensó—Meditó
Poderosos—Fuerte
Comiendo—Alimentando
Grande—Enorme—Gigantesco
Afortunado—Agraciado—Dichoso—Feliz—Apropiado—Conveniente
Viejos—Antiguos
Raro—Extraño
Revueltos—Enredados
Brillar—Centellear
Unidas—Conectadas
Común—Normal
Fiabilidad—Credibilidad
Sujetaban—Agarraban
Paz—Armonía
Luchas—Peleas—Guerras
Miraron—Observaron
Deprisa—Rápido

dijous, 3 d’octubre del 2013

Xics i xiques, m’agradaria que a casa llegireu almenys 20 minuts tots els dies.


Per aixó voldria que inventareu una graella on poder plasmar aquesta lectura que estic segura fareu per tal que es complisca la meva il·lusió.

Xics i xiques animeu-vos a llegir.

La propera setmana ja podem traure llibres de la biblioteca del centre.

Podríem organitzar una roda d’exposicions de les diferents lectures que vosaltres feu. (contat, power points, gravacions, murals, etc.)


Per cert no sols es deuen llegir llibres de lectura, revistes, diaris, llibres de consulta, etc.
Els alumnes de la classe felicitem a la mestra 
el dia del seu aniversari.

FELICITATS!!!



divendres, 20 de setembre del 2013


Título: La Historia Interminable
Título original: Die unendliche Geschichte (Está en alemán porque el autor es alemán)
Autor: Michael Ende
Editorial: Alfaguara Juvenil















SINOPSIS:

El Reino de la Fantasía está en un serio peligro: pronto va a desaparecer sin que sus habitantes puedan evitarlo. Sólo hay un ser que podría ayudarles. Un niño llamado Bastian. Un niño que habita al otro lado, en la realidad. Lanzándose a una mravillosa aventura que cambiará para siempre su vida y la de sus peculiares compañeros de fatigas -el valiente guerrero Atreyu y un dragón de la suerte volador-, Bastian y todo aquel que quiera acompañarle comprenderán que el destino de todos los seres está unido y que si fantasía se extingue con ella se irá toda la inocencia del mundo, todas las esperanzas, sueños e ilusiones.


El AUTOR:

Michael Ende nació en 1929 en la localidad alemana de Garmish-Pantenkirschen, cerca de la frontera austriaca.
Hijo único del pintor Edgar Ende, su padre fue la persona que ejerció más influencia en su vida y con él mantuvo siempre una buena relación.
Sus primeros años escolares de mal estudiante transcurrieron en las escuelas antroposóficas de Rudolf Steiner (nombre que a mi me suena a ministro de magia xD) Después, cursó estudios en la Escuela de Teatro de Múnich y trabajó varios años como actor. Más tarde abandonó esta profesión para dedicarse a escribir, pues "escribir, para mí, es una forma de experimentar la aventura de la vida".
Publicó su primer libro infantil en 1960, a los 31 años, con gran éxito. Después han llegado otros triunfos mayores con obras como La Historia Interminable o Momo (libro que también recomiendo). Ambas fueron llevadas al cine (lo dicen como si fuera un gran logro, pero de hecho La Historia Interminable es la película peor adaptada que he visto nunca, y mira que he visto películas mal adaptadas. Era tan cutre, que hasta Michael Ende pidió que retiraran su nombre de los créditos).
Tras vivir casi 15 años en Roma, más tarde se traslada a su Baviera natal.
El 29 de Agosto de 1995, a los 66 años, Michael Ende fallece en un hospital próximo a Stuttgart.



ACTIVIDAD A REALIZAR:

 ¿ Que te sugiere esta imagen ? Haz una breve descripción del lugar.


 

Inventa una pequeña historia donde estaria ubicada esta imagen.

dimarts, 25 de juny del 2013

dilluns, 24 de juny del 2013

GRADUACIÓ DELS ALUMNES DE SISÉ B Records del seu pas per l'escola. les seves primeres etapes de l'escolaritat: Infantil i primaria

divendres, 21 de juny del 2013

teatre escolar fi de curs

Els cançoncillos de Roc
.
Aquí teniu us tast de l'obra representada per els alumnes de cinque B.
Teniu en compte que es va escirure l'any 1937. En plena guerra civil.
Esta escrita per el vesavi dùna alumna. La qual cosa es un honor.

dilluns, 17 de juny del 2013

TEATRE ESCOLAR:" ELS CANÇONCILLOS DE ROC". "UN SOMNI ON HI HAVIA MASSA GENT".

Els alumnes de cinque B han interpretat dues obres de teatre. cliqueu i veureu les fotos que un company ha fet al llarg dels assaigs.

HORT ESCOLAR EL COMPOSTADOR

Els alumnes de sisé B , aquest anys han estat els que més han participat en les tasques de l'hort escolar. Asuí podeu veure algunes tasques que van portar a terme en el que hi ha al compostador, per tal de poder fer fem natural, per a abonar la terra.

MUSEU DE LA PREHISTORIA

vISITA AL MUSEU DE LA PREHISTORIA eLS ALUMNES DE CINQUE CURS VAREM ANAR AL MUSEU I ENS VAN ENSENYAR MOLTES COSES.

l'edat mitjana

TREBALL REALITZAT PER EL SISÉ GRUP CLIQUEU ACÍ

CONTA-CONTES INFANTIL 5 ANYS CURS 2012/13

CONTA-CONTES. INFANTIL 5 ANYS.

divendres, 14 de juny del 2013

dimecres, 5 de juny del 2013

dimarts, 14 de maig del 2013

divendres, 10 de maig del 2013

ELS ANIMALS ( cinque de primaria B) Isidoro Andrés Villarroya.

 ELS VERTEBRATS I ELS INVERTEBRATS VERTEBRATS 

VERTEBRATS:
 Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan proveïts d' un crani que protegeix el cervell.

Un esquelet cartilaginós o ossi, es a dir la columna vertebral.

Els vertebrats tipics tenen el cos dividit en tres regions:
 cap, tronc i cua; el tronc es divideix en torax i abdomen.
 Del tronc ixen les extremitats, i la columna vertebral.

El cap está ben diferenciat, agrupa i centralitza la majoria dels organ sensorials i nerviosos.
L'estructura cranial del vertebral ha aconseguit mantenir-se facilment en estat fòssil.

 


 


 INVERTEBRATS 

Els animals invertebrats són aquells que: no tenen columna vertebral ni esquelet intern.

 Tots ells són ovipars, aixó vol dir que nàixen d'ous.
 Alguns presenten diferents formes de protecció del seu cos; com ara les colsques o esquelets externs.
 Tipus d'invertebrats.
*Esponges    
*Artrópodes                   

*moluscos

Característiques.
*Ausència de columna vertebrarl( i d'esquelet intern)
 *Individuus amb simetria radial, i individuus amb simetria bilateral.
 *Experimenten metamorfosis fins arribar a la vida adulta.
 *Cosos formats per verdaders teixits. ( excepte les esponges i porifers).
TREBALL DE L'EDAD MITJNA 
EQUIP Nº 6: Laura, Alex R.,Luia,Alex M.,Jorge
 
Laura, Alex R.,Luia,Alex M.,Jorge

LA CIUTAT MEDIEVAL


ELS GREMIS
ELS MEMBRES D'UN GRMI SOLIEN VIURE AL MATEIX CARRER,CADA GREMI SOLIA TINDRE UNES LLEIS.DINS HI HAVIA EXPERTS I ARTESANS.

QUAN L'APRENENT, HAVIA, COMPLEMENTAT L'APLEMENTAGE PODIA SEGUIR TREBALLANT PER AL MESTRE O OBRIR EL SEU PROPI TREGALL.



ELS ARTESANS
EN LES CIUTATS VIVIEN ELS ARTSANS, TREBALLABEN ELS(FERRERS, FUSTERS,ORFEBRES...)QUE TREBALLABEN EN ELS TALLERS,ON FABRICAVEN ELS PRODUCTES.





LA POLITICA
ENTRE EL SEGLE 12 Y 14 ES VA INICIAR A EUROPA UN DESEMVOLUPAMENT ECÒNOMIC QUE VA AFAVORIR EL NAIXEMENT DE LES CIUTATS .


.

LA MONEDA
LA MONEDA VA TORNAR A APARÉIXER PER A FACILITAR EL COMERÇ.LES MES IMPORTANTS VAN SER :EL FLORÍN DE FLORENCIA I EL DUCAT DE VENECIA.


LES CIUTATS
Les ciutats medievals estaven enmurallades.Les casses estaven unides i no tenien aigua corrent. Els carrers eren estrets, quasi no hi tocava el sol.
Hi havia molta humitat. Amés a més no hi havia clavegueram- També hi havia esglesies i ajuntaments.

dilluns, 25 de març del 2013


RECUERDOS DEL COLEGIO

El colegio                           
puede que sea viejo      
pero trae recuerdos
y bonitos momentos,
chistes graciosos
o sustos espantosos.


















La vieja escuela,
te hace sentir que vuelas
rodead@ de pensamientos,
anécdotas y momentos.
Amistades amigables
y peleas interminables.













Pero sobre todo,
a pesar de nuestro modo
de recordarla
no debemos olvidar-la.
Por que en ella nos hicimos
muy buenos Amigos.





















dilluns, 11 de març del 2013


VIII PREMI DE NARRATIVA ESCOLAR VICENT MARÇÀ

El VIII premi de narrativa escolar Vicent Marçà ha sigut tot un èxit de participació, 772 contes presentats des de 36 escoles.

Dues alumnes del nostre Col.legi formen part del grup de finalistes que tindran com 
a premi la publicació dels seus contes en un llibre que pròximament s'editarà.

L'escola felicita a les alumnes premiades:

NATALIA JIMÉNEZ TELLOLS i ANDREA SIFRE SEGOVIA, 

per la originalitat, ingeni i qualitat dels seus treballs.

El nostre reconeixement també a tots els alumnes del tercer cicle de l'escola que 
han participat amb els seus treballs per l'interés i la motivació mostrada.

Enhorabona!!!   La lectura i escriptura de textos i llibres es molt motivador quan t'enganxes.

diumenge, 17 de febrer del 2013

EL TEATRE A L'ESCOLA


EL TEATRE AFARORIDOR DE LA LLENGUA ORAL

Un dels problemes que ens hem trobat sempre en el  que fa a l’ús de la llengua és el decebedor resultat obtingut que constatem quan eixim fora de l’àmbit de l’aula- de vegades fins i tot dins-, al pati o al carrer; sembla que tota la feina feta amb els alumnes desapareix com si d’un encanteri es tractara.

Per intentar solucionar aquest problema, hem de buscar tots els mètodes que proporcionen una interacció constant entre els alumnes alb la llengua. Una possibilitat que porta a uns resultats molt positius és introduir de manera regular l’activitat teatral dintre de l’aula. El teatre, amb totes les seves variants( joc dramàtic, improvisació, teatre llegit...) esdevé una eina per a la formació integral de l’alumne així com de l’aprenentatge i adquisició de la llengua.

Si tenim en compte el procés evolutiu dels xiquets/etes veiem que la imitació -base de les activitats teatrals- apareix ben aviat.  Els xiquets/etes observen com actua l’adult: primer imita amb el model present, però cap als dos anys ja és capaç d’imitar sense tenir la referència al davant, cosa que fa que s’encamina cap al joc simbòlic. Amb aquest fa un pas més: no imita, sinó que modifica i transforma la realitat, segons les seves necessitats i els seus desigs. Assaja la integració a la societat adulta, comença a dominar les regles de la llengua, imita el parlar dels adults, les estructures de la llengua, comença a adonar-se dels nivells de llenguatge (quan va de compres observa el tracte que tenen els pares  i el botiguer, com s’usen els verb s, quines expressions de cortesia es fan servir, etc. ) Cal que a l’escola aprofitem aquesta necessitat de representar el món i introduïm les activitats de teatre a l’aula que tinguen, entre altres objectius, el domini del llenguatge com a mitja, de coneixement i de comunicació alhora.

 Per què ajuda el teatre a l’ús de la llengua?

 Perquè es una activitat lúdica

Com a tal la interpreten els alumnes, saben que el teatre es un joc, on s’han d’acceptar una regles, però que els dona u maple marge de maniobra. Hi ha moltes maneres de representar un personatge i l’alumne busca la manera que a ell li va millor, amb la que s’hi troba mes a gust i ho fa mitjançant gestos però també jugant amb la veu. L’actor s’expressa i es diverteix al mateix temps.

Perquè ajuda a prendre a escoltar

Sovint als nostres escolars els costa escoltar, es distrauen fàcilment, els expliquen coses que a ells no els interessen... Quan els alumnes fan teatre han de tenir i tenen molt present que han d’estar atents al diàleg. Normalment en primària els textos són molt àgils i els personatges van intervenint amb fluïdesa. 

Es aquesta una de les qüestions per les quals els xiquets/etes han d’estar molt atents, han d’intervenir amb el ritme i l’expressió adequada. També si es vol continuar un diàleg improvisat no por ser que l’alumnat només estiga pendent del que diu, sinó que na d’estar molt atent a que li diuen. Una actitud que haurien de conservar en qualsevol conversa espontània.

Perquè reforça la memòria

Quan es tracta de treballar un text teatral, no hem d’oblidar la importància que hi té la memorització. L’alumne memoritza un seguit de frases, de vegades moltes que desprès haurà de reproduir , un conjunt d’oracions ben estructurades, amb un vocabulari correcte i divers, amb expressions i frases fetes que actualment van quedant oblidades i que l’alumne aprèn, recorda i reprodueix moltes vegades de manera espontània. Nomes de pensar amb con s’exercita la memòria aprenent un paper més o menys llarg, el fer teatre ja es podria considerar com a molt positiu.

Perquè és desinhibidor

Els xiquets/es trenquen alguns prejudicis que constarien d’eliminar amb altes mètodes. Tot i que des de bon començament els és difícil trencar el gel, de mica en mica ho van fent, fins a aconseguir, en la majoria dels casos, canvis for,a espectaculars en la conducta de cadascun d’ells. Per alguns xiquets parlar en públic, encara que el públic són  el seus companys , parlar en veu alta davant de tots els costa . 

El fet de ficar-se a la pell del personatge fa que es formi com un escut protector del sentit del ridícul i per extensió de la vergonya: qui parta, aquí diu aquestes coses, qui actua d’aquesta u altra manera, qui s’abraça aquest noi no sóc jo sinó el personatge al qual representa. Es important que l’alumne s’adona que quan el públic riu, calla, crida o xiula no ho fa dirigint-se a l’actor sinó al personatge que interpreta.

Perquè enriqueix el vocabulari de l’alumne.

Tal com he explicat quan llegim texos teatrals adequats a alumnes de primària ens adonem que es tracta de textos força ben escrits. Amb un vocabulari ric, però viu, variat i sovint amb expressions divertides. 

No cal dir que axó fa que als alumnes, al cap d’un temps de contacte amb aquest model de llengua, s’hi hagin familiaritzat bastant: en coneixen l’estructura i el significat, el context con l’han d’usar i l’incorporen a la seva parla.